"Damunt de la taula té un paraboloide hiperbòlic fet amb quatre llistons i fils vermells. Per demostrar pràcticament les seves propietats fa entrar el sol a l'habitació on som aixecant part de la coberta, que funciona amb contrapesos. Ens ensenya les projeccions del paraboloide hiperbòlic per mitjà de l'ombra que fa damunt d'una taula que, segons la posició, dóna línies radials o paral·leles. Gaudí creu que aquesta superfície és la síntesi de tota la Geometria, puix diu que tot surt del paraboloide hiperbòlic.
Pregunta: ¿no fóra bonica una Geometria explicada així? Pondera aquest procediment de fer les coses veient-les i diu que d'aquesta manera no s'obliden més, i hom les sap del cert. És la millor demostració; quan un ha vist una cosa, diu: "Sí, és cert, jo ho he vist". Quan en Matemàtiques queda demostrat quelcom, es diu que "és evident". L'"evidència" és als ulls de l'esperit el que la visió és als ulls del cos.
Tot seguit fa veure les interseccions d'un pla amb l'hiperboloide de revolució per un mitjà enginyós i senzill. Consisteix en una fusta planaque té una ranura recta i deixa passar els raigs de sol, que segueixen una superfície plana; si en aquesta hi és interposat l'hiperboloide construït amb fils (generatrius) subjectes a dos cercles de filferro (directrius), es veuen clarament les interseccions que s'obtenen segons les posicions de l'hiperboloide."
Extracte de: MARTINELL, Cèsar - "Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada