Ja han arribat les primeres nevades de l'hivern i el paisatge de les muntanyes s'ha cobert de blanc.
Amb el fred, no plou aigua sinó neu. Però... si tots sabem allò de que l'aigua pot estar en estat sòlid, líquid o gasós... com és que no plouen gotes de gel?
De fet, evidentment, la neu està formada de gel. Gotes d'aigua molt freda que juntament amb partícules de pols i bactèries s'ha congelat en núvols per sota els -12˚C.
Podríem pensar que aquí s'acaba tot i que totes les volves de neu són iguals (de la mateixa manera que diem que no podem distingir entre dues gotes d'aigua), però des del precís instant en que es comencen a formar, la temperatura i humitat de l'ambient influencien en la manera com cada cristall de gel es desenvolupa. I cada floc de neu és el resultat de diversos cristalls de gel combinats durant la caiguda i moldejats per l'acció del vent
Una característica comú dels cristalls de gel és l'organització hexagonal, amb 6 simetries rotacionals (girant-los 60˚ l'aparença serà la mateixa) i 6 simetries especulars (amb la imatge duplicada en un mirall en 6 posicions diferents). Des de l'antiguitat, ens hem meravellat amb les formes delicades (i efímeres!) que presenten i
Wilson Bentley, un granger nord-americà, va dedicar la seva vida a contemplar-les i fotografiar-les. Aquesta és una mostra del seu immens treball documental:
Amb el Zometool podem construir cristalls de gel en 2 dimensions i observar-ne les simetries. Si afegim unes quantes barres més, obtindrem un estel.
Cristalls de gel, estels... A l'univers, una vegada més, el que és microscòpic i fràgil ho trobem a la vora de l'enorme i poderós.
