¿Extraescolars de matemàtiques? ¡Atreveix-te a pensar!

A les primeres classes de dibuix de l'Escola d'Arquitectura, alguns alumnes s'esforçaven en aconseguir la perfecció en els detalls més minúsculs, gairebé com si es tractés d'una obra d'artesania. Però moltes vegades l'encaix general del dibuix no era el més apropiat o la perspectiva estava mal construïda. El professor ens deia que "per a reproduir tots els detalls, és molt més pràctic fer una foto: el resultat serà infinítament millor, i no hi perdrem la vista ni el temps". El que importa en un dibuix, és precisament el que el distingeix d'un simple intent de reproducció mecànica de la realitat: la comprensió geomètrica del que s'està traçant sobre el paper i la decisió conscient dels elements que ens interessa hi apareguin.

Exactament igual com el que diferencia una fotografia qualsevol d'una bona fotografia: el procés mental.

Aplicant-ho a l'ensenyament de les matemàtiques, podem afirmar que dedicar-se a fer operacions aritmètiques serveix per a guanyar agilitat numèrica... però sempre hi haurà una calculadora capaç de resoldre l'operació amb més rapidesa i de forma més fiable. De moment, el que no pot fer una màquina és pensar. I aquí és on cal dirigir els nostres esforços si volem ésser capaços d'enfrontar-nos a situacions noves i tenir alguna possibilitat d'èxit.


Pensar fa gairebé tanta mandra com anar al gimnàs... al principi. Una vegada activats els mecanismes en el nostre cervell, les coses ja no es veuen de la mateixa manera. No hi ha temps a perdre: a les classes d'ampliació i reforç de beeslab ens hi posem des de ben petits!

Naturalment, un pot decidir quedar-se tirat al sofà. Però cal atenir-se a les conseqüències.

Cap comentari:

Publica un comentari